Ens hem traslladat a un apartat del nostre web

Hem renovat el nostre web amb un gestor de continguts, així que traslladem el nostre bloc de notícies a dins del nostre web mateix. Ens podeu continuar seguint aquí: 

http://gosllucanes.cat/etoleg-i-ensinistrador/category/noticies/
 

Taller d'ensinistrament a la Guixa (Centre Cívic la Guixa - Ajuntament de Vic)

Satisfet pel resultat del Taller d'Ensinistrament que el diumenge passat vam fer a la Guixa.

Agrair la participació i la implicació de tots i totes les participants.

També voldria agrair al Centre Cívic de la Guixa i l'Ajuntament de Vic que hagin tornat a confiar en mi per realitzar aquest taller.

5. Període juvenil

Article publicat a la revista Mésosona

El període juvenil comença a partir dels 3 mesos d'edat i aproximadament acaba als voltants de l'any. Dic aproximadament perquè la finalització d'aquest període depèn de de la raça, de les diferències individuals de cada gos, les experiències i educació que ha rebut ens els períodes anteriors i el juvenil inclòs, etc. En aquesta etapa evolutiva el gos continua el seu camí cap a l'etapa adulta i si bé no és un període tant intens com l'etapa de socialització cal destacar unes quantes característiques importants: Hi ha el risc de dessocialització: partint de la base que el cadell ha tingut una bona socialització i maneig durant les etapes anteriors, això s'ha de mantenir. Per tant, el gos ha de continuar tenint experiències positives amb el seu entorn, altres animals, persones, nens, corretja, cotxe, etc. Per tal que “no oblidi” l'assimilació que havia fet d'aquests estímuls en etapes anteriors. Important atenció a les relacions jeràrquiques. Ja que si bé les relacions de dominància ja comencen aproximadament en el període de socialització, inicialment són inestables i poc “fermes”. En canvi, a partir del 4t més de vida aquestes relacions comencen a ser més duradores i estables. Per tant, cal aplicar una bona educació al gos durant aquesta etapa i ensenyar-li quin és el seu lloc dins de la família per tal de prevenir la famosa agressivitat per dominància. I això, si no hi ha cap problema previ, es pot fer amb petits detalls. Per exemple: a l'arribar a casa primer es saluda a les persones, després el gos. Primer mengen les persones i després el gos. El sofà, llit, cadires... Són per les persones, la manteta al terra és l'espai del gos. D'altra banda, un gos que obeeixi als membres de la seva família és bastant contrari a dominar-los. Per tant, aprofitant que a partir dels 4 mesos els gossos ja comencen a estar preparats per ensenyar-los ordres bàsiques (vine, seu, terra, quiet, costat...) és positiu ensenyar-los-les per tenir més control i un gos més equilibrat i atent. En aquest sentit tot i que hi ha molts llibres i informació a internet, i part d'aquesta informació fins i tot és fiable, el més recomanable per ensenyar aquestes ordres, almenys al començament, és contractar un ensinistrador i/o educador caní que treballi en positiu, és a dir, sense càstigs físics. Aquest tipus d'ensinistrament es basa en premiar les conductes encertades, i no pas en esperar que el gos faci algun comportament desencertat per a castigar-les. I és que és demostrat que l'ensinistrament en positiu és eficaç i sense “danys col·laterals” en el comportament i la salut del gos. Una altra recomanació és escollir un tipus d'ensinistrament en el qual l'ensinistrador i propietari treballen colze a colze de manera que al final acaba sent el propietari qui ensinistra el gos sota les pautes de l'ensinistrador. La pubertat: Als voltants del mig any d'edat (depenent moltíssim altre cop de la raça) els gossos arriben a la pubertat. Els mascles comencen a marcar territori alçant la pota, i les femelles tenen el primer zel; tot i que sovint aquest primer és gairebé imperceptible. D'altra banda elles també comencen a marcar, encara que normalment ho fan menys que els mascles. Tot i aquestes diferències i que a partir d'aquest moment s'ha de vigilar amb els embarassos no desitjats, el comportament general del gos no acostuma a patir un canvi sobtat després de l'arribada a la pubertat. Tret de l'interès pel sexe contrari, és clar. Interès que els mascles tenen durant tot l'any i les femelles durant la fase d'ovulació.

4. Període de socialització, segona fase

L'Educació i el comportament del gos 4. Període de socialització, segona fase Article publicat a la revista Mésosona

El cadell ja té, com a mínim, 8 setmanes d'edat. Comença una nova fase en la seva vida, viure en una nova llar. És a dir, noves persones, potser nous animals, noves olors, nou terreny, nous hàbits, nous horaris, noves atencions, nova educació, nou maneig... Nou, nou, nou... I si bé fins ara la socialització i l'educació eren responsabilitat del criador, i no pas menys important la relació amb la mare i els germans, en aquesta nova etapa és el nou propietari que s'ha d'arremangar les mànigues i treballar per conrear un bon comportament present i futur... Fent el següent: Socialitzar-lo amb l'entorn. No només a dins de casa, sinó també a l'exterior. En aquest punt, ens trobem amb una paradoxa. Ja que tot i que el més desitjable seria que el cadell s'impregnés dels estímuls als quals s'ha d'habituar pel seu present i futur abans no finalitzi el període de socialització; és sanitàriament arriscat que un cadell de menys de 3 mesos d'edat surti al carrer a passejar i que estigui en contacte amb el terra i/o amb gossos dels quals desconeixem si són portadors d'alguna malaltia de la qual es pugui infectar el nostre cadell. Avui en dia és poc probable, sobretot si el cadell està vacunat i desparassitat, però no pas descartable. Per superar aquest entrebanc alguns autors recomanen treure el cadell en braços uns 10 minuts cada dia sense estar en contacte amb el terra ni amb altres gossos, per tal que s'impregni dels estímuls més habituals que es trobarà en la següent etapa, la juvenil. Socialitzar-lo amb elements quotidians: Per exemple el raspall. És a dir, raspallar-lo uns minuts cada dia, de forma molt suau, i premiant-lo amb carícies i to de veu agradables. De manera que en el futur sigui d'aquells gossos que quan veuen el raspall exclamen “Bé!” Em raspallen!” i no pas dels que “Oh no! Campi qui pugui!!”. De la mateixa manera, cal tocar-lo suaument per tot el cos, la qual cosa serà útil de cara a les visites al veterinari per exemple. El cotxe. Fer sortides curtes amb el cotxe cada dia, o cada pocs dies, i que ho associï a quelcom positiu garantirà que el cadell acabi assimilant el cotxe fins i tot com a quelcom positiu i divertit. Corretja. Que no pugui sortir al carrer no vol dir que no li puguem posar la corretja a dins de casa. Cal dir-li l'ordre “vine”, efusivament i amb alegria, tot esperant-lo amb un premi. Socialitzar-lo amb persones i nens, i sobretot amb altres gossos (que sapiguem del cert que són lliures de qualsevol malaltia contagiosa). Per fer-ho cal que hi tingui una relació assertiva, amb una interacció agradable i sense experiències que puguin ser doloroses i/o sobretot traumàtiques. En aquest cas són molt útils els cursos d'educació i/o socialització de cadells Començar a educar-lo ensenyant-li què està bé i què no ho està. O el que és el mateix, què reforcem de la seva conducta, i què no. Això es pot fer aplicant els quatre punts del que en dic “la regla d'or”: 1- reforçar les conductes que volem amb carícies, to de veu agradable, premis, atencions, joc... 2- Ignorar les conductes indesitjades. 3- Castigar les conductes que no es poden ignorar, sigui perquè es reforcen per sí soles (furgar les escombraries, per exemple), sigui perquè són massa intenses, destructives i/o perilloses per ser ignorades (per exemple, que mossegui un cable de corrent), en aquest cas, com a càstig cal dir “NO!” + un estímul que interrompi la conducta, per exemple, un esprai d'aire, o pistola d'aigua. 4- un cop ignorada o corregida la conducta “incorrecte”, tornar a reforçar la desitjada. El proper dia parlarem de l'etapa juvenil, també important, sobretot per mantenir tot el que s'ha assolit durant l'etapa de socialització, ja que existeix el risc de dessocialització (perdre la socialització adquirida). L'Àngel Casellas és: Etòleg de gossos i gats Educador caní i ensinistrador en positiu Cria i difusió de races canines autòctones +info: http://gosllucanes.cathttp://gosllucanes.cat/etoleg-i-ensinistrador

Període de socialització primera fase

Article publicat a la revista Mésosona L'Educació i el comportament del gos  3. Període de socialització, primera fase

Tot i que el període de socialització (PS) comença a les 3 setmanes de vida i acaba als 3 mesos d'edat, és tant important i complexa aquesta etapa pel futur comportament del cadell que la dividirem en dues: de les 3 a les 7-8 setmanes d'edat, on el cadell encara ha d'estar amb la mare i els germans, i en el proper article farem la segona fase: de les 8 a les 12 setmanes, moment en el que el cadell ja pot ser adoptat i així comença una nova etapa en la seva vida. Primera fase del PS: de les 3 a les 7-8 setmanes d'edat:    En les etapes anteriors els estímuls tenien una importància relativa degut a l'escàs desenvolupament sensorial (i motor) dels cadells. En canvi, a partir de les 3 setmanes d'edat, quan els òrgans dels sentits ja són, o comencen a ser, funcionals, i la coordinació motora és prou desenvolupada per començar a explorar, el cadell inicia un intens procés d'assimilació dels estímuls del seu entorn.    De fet, si es pot dir que el PS és l'etapa més intensa en el desenvolupament del gos pel que fa al comportament, considero que de les 3 a les 7-8 setmanes d'edat és especialment intens i important. Ja que segons s'ha estudiat de les 3 a les 5 setmanes els cadells estan oberts a tota mena de nous estímuls (gossos, persones, nens, altres animals...) sense mostrar por. Aquesta permeabilitat amb el que és desconegut comença a canviar molt lentament fent-se més selectiu i a aparèixer, molt a poc a poc, certa por, i per tant, començant a mostrar inseguretat en algunes interaccions, estímuls i situacions noves.    La responsabilitat de la bona assimilació d'estímuls d'aquesta primera fase del PS recau en la mare i en els germans, i també en el criador, ja que aquest ha de procurar que durant aquesta fase els cadells estiguin en contacte amb homes, dones, nens, i altres gossos. I és que segons s'ha demostrat, els cadells que són privats del contacte amb persones i/o gossos entre les 3 i les 7 setmanes d'edat acaben sent tímids i/o fins i tot una mica “salvatges”. En el sentit que l'educació posterior d'aquests cadells serà semblant a intentar educar una espècie no domèstica. És a dir, que requerirà molta paciència i experiència per redirigir la situació de por, o fins i tot d'agressivitat cap als estímuls amb els qui no va estar en contacte durant aquesta fase. I fins i tot, alguns autors consideren que el procés és, en part, irreversible, ja que un cadell privat d'interacció amb persones i/o gossos durant aquesta fase, mai no podrà tenir-hi una relació tant assertiva i intensa com un gos que de cadell va estar ben socialitzat.    D'altra banda, la mare “ensenya”, i molt, als cadells. Els ensenyarà a sotmetre's, a respectar els límits, a interpretar els senyals d'avís com ara roncs, visió directe als ulls, ensenyar les dents, posició corporal... També a aguantar la frustració de no obtenir el que el cadell vol en el moment que ho vol, etc. Per exemple si jugant la mosseguen massa fort i/o volen mamar quan ella no ho vol, la mare els avisa i/o fins i tot els espanta mostrant una gairebé fictícia agressivitat. Així els cadells aprenen a controlar la intensitat de la mossegada, és a dir, a diferenciar a partir de quin punt deixa de ser “amistosa” i passa a ser dolorosa. En aquest procés també hi ajudaran molt els germans durant el joc i els conflictes que puguin tenir. És a dir, l'aprenentatge que li ofereixen la mare i els germans al cadell durant aquesta etapa és importantíssima per una correcta interacció amb altres gossos, i/o fins i tot amb persones, en el futur.    I finalment, què més pot fer-hi el criador? D'una banda, no deslletar els cadells abans de les 7-8 setmanes. Tampoc oferir-lo abans d'aquesta edat, ja que adoptar un cadell abans de les 7-8 setmanes és un factor de risc per desenvolupar problemes de comportament en el futur. També cal Interactuar amb ells diàriament, i de forma assertiva, és a dir, oferint una relació carinyosa i tendra, però alhora ferma, i començant a posar límits. Per exemple si intenta mossegar les mans, cal no deixar-li-ho fer amb un “NO!” + estímul desagradable: aigua, o aire a la cara, etc. (però no un càstig físic!).   L'Àngel Casellas és: • Etòleg de gossos i gats • Educador caní i ensinistrador en positiu • Cria i difusió de races canines autòctones +info: http://gosllucanes.cat

L'Educació i el Comportament del Gos: Períodes neonatal i de transició

Article publicat al número 565 de la revista MésOsona (mesosona.cat) L'Educació i el comportament del gos 2. Períodes neonatal i de transició Cadells de Ca de Bestiar amb la seva mare Xeta

A l'article anterior presentàvem el seguit d'articles sobre l'educació i el comportament del gos, i vam començar parlant del període prenatal, és a dir, parlàvem de què es pot fer que comporti repercussions positives pel benestar i el comportament del gos, fins i tot abans de néixer. En el present article parlarem de les etapes neonatal i de transició: Període neonatal (del naixement als 14 dies d'edat): Els gossos són una espècie altricial, neixen amb un desenvolupament sensorial i motor relativament limitats. És a dir, al néixer els cadells no hi veuen, no hi senten i no caminen. Només s'arrosseguen per arribar fins a la mama per alimentar-se. Tampoc són capaços d'eliminar (orinar i defecar) pel seu propi compte, sinó que ha de ser la seva mare que ha de llepar el baix ventre del cadell per estimular-lo. D'altra banda tampoc poden regular la seva temperatura corporal de forma efectiva, com tampoc les senyals de sacietat. De fet només tenen desenvolupats els sentits del tacte i el gust (imprescinidibles per trobar la mare i les mames) i, en part, l'olfacte. Finalment, dormir ocupa la immensa majoria del seu temps. Amb un desenvolupament i interacció amb l'entorn tant limitat, què podem fer que repercuteixi en el seu futur comportament? Doncs manipular-lo periòdicament, suaument i de forma regular. Ja que segons el resultat d'algunes investigacions, els cadells manipulats regularment durant l'etapa neonatal esdevenen gossos menys sensibles (més resistents) a situacions estressants. A més a més té efectes positius en l'emocionalitat i futures capacitats d'aprenentatge del cadell. D'altra banda m'agradaria remarcar que, en contra d'algunes creences, els cadells senten el dolor. Per tant, qualsevol maltractament o mutilació durant aquesta etapa representa un perjudici important per a ells, i per al seu futur comportament també. Període de transició (de les dues a les tres setmanes d'edat): En aquesta etapa els cadells comencen a caminar, a explorar l'entorn, a jugar... I tot i que encara són plenament dependents de la mare, l'eliminació deixa de ser reflexa i comencen a fer-ho pel propi compte sense estimulació necessària de la mare. De totes maneres, el seu desenvolupament sensorial continua sent molt limitat. Per tant, les nostres aplicacions també ho són: es basen, igual que en l'etapa anterior, amb manipular-los diàriament. Tocar-los suaument per tot el cos, especialment al voltant de la cara i el cap. D'aquesta manera reforcem la seva resistència a situacions estressants en el futur, i d'altra banda, ja fem una introducció a la manipulació i interacció amb ells, que tant importants seran a la propera etapa, que és cabdal: el període de socialització. L'Àngel Casellas és: Etòleg de gossos i gats Educador caní i ensinistrador en positiu Cria i difusió de races canines autòctones +info: http://gosllucanes.cat

Article a la revista MésOsona: L'Educació el Comportament del Gos (1)

Article publicat al número 565 de la revista MésOsona (mesosona.cat)

Animals

16/01/2013 - 09:21h

L’Educació i el comportament del gos

 

Encetem un nou any i aprofitem l'avinentesa per encetar un seguit d'articles quinzenals sobre l'educació i el comportament dels gossos. Així doncs, resseguirem el fil de les diferents fases per les que passa el gos, i què podem fer en cada una d'elles per tal que repercuteixi, positivament, en el seu comportament present i futur.

 

Segons l'ontogènia de la conducta del gos (estudi del comportament al llarg del desenvolupament) els cans passen per diverses fases durant la seva vida:

1. Etapa prenatal (com indica el nom, abans del naixement)

2. Període neonatal (del naixement, als 14 dies d'edat)
3. Període de transició (de les dues, a les 3 setmanes de vida)

4. Període de socialització (de les 3 setmanes, als 3 mesos d'edat)

5. Període Juvenil (dels 3 als 8-12 mesos de vida)

6. Etapa adulta o de maduresa (a partir de l'any d'edat)

7. Vellesa (d'inici variable segons raça, qualitat de vida, salut...).

En totes aquestes fases les persones podem influir, en més o menys mesura en el comportament i benestar del gos; repeteixo: en totes. Però cal dir que pel que fa a l'educació, són especialment importants els períodes de socialització en primer lloc, i també el juvenil.

1. L'etapa prenatal

Hom pot pensar: “no es pot influir en el comportament d'un cadell abans de néixer!” Doncs sí, sí que es pot i té a veure amb el benestar de la mare.

Està demostrat que si la gossa embarassada pateix nivells elevats d'estrès, això afecta en el comportament dels cadells; sent més propensos a desenvolupar alguns problemes de conducta com ara l'excés d'activitat, i/o fins i tot, tenir menys capacitat d'aprenentatge.

Per tant, aquesta és una dada especialment a tenir en compte per part dels criadors, ja que si bé el benestar animal ha de ser sempre rigorosament prioritari, cal tenir en compte que en el cas que una gossa embarassada pateixi estrès, les repercussions no només les patirà la mare, sinó que a més a més, pot repercutir també en el alguns comportaments i capacitats dels futurs cadells.

 

L'Àngel Casellas és:

· Etòleg de gossos i gats
· Educador caní i ensinistrador en positiu
· Cria i difusió de races canines autòctones

+info: http://gosllucanes.cat/etologia