El
cadell ja té, com a mínim, 8 setmanes d'edat. Comença una nova
fase en la seva vida, viure en una nova llar. És a dir, noves
persones, potser nous animals, noves olors, nou terreny, nous
hàbits, nous horaris, noves atencions, nova educació, nou
maneig... Nou, nou, nou... I si bé fins ara la socialització i
l'educació eren responsabilitat del criador, i no pas menys
important la relació amb la mare i els germans, en aquesta
nova etapa és el nou propietari que s'ha d'arremangar les
mànigues i treballar per conrear un bon comportament present i
futur... Fent el següent:
Socialitzar-lo
amb l'entorn.
No només a dins de casa, sinó també a l'exterior. En aquest
punt, ens trobem amb una paradoxa. Ja que tot i que el més
desitjable seria que el cadell s'impregnés dels estímuls als
quals s'ha d'habituar pel seu present i futur abans no finalitzi
el període de socialització; és sanitàriament arriscat que un
cadell de menys de 3 mesos d'edat surti al carrer a passejar i
que estigui en contacte amb el terra i/o amb gossos dels quals
desconeixem si són portadors d'alguna malaltia de la qual es
pugui infectar el nostre cadell. Avui en dia és poc probable,
sobretot si el cadell està vacunat i desparassitat, però no pas
descartable. Per superar aquest entrebanc alguns autors recomanen
treure el cadell en braços uns 10 minuts cada dia sense estar en
contacte amb el terra ni amb altres gossos, per tal que
s'impregni dels estímuls més habituals que es trobarà en la
següent etapa, la juvenil.
Socialitzar-lo
amb elements quotidians:
Per
exemple el
raspall.
És a dir, raspallar-lo uns minuts cada dia, de forma molt suau,
i premiant-lo amb carícies i to de veu agradables. De manera que
en el futur sigui d'aquells gossos que quan veuen el
raspall exclamen “Bé!”
Em raspallen!” i no pas dels que “Oh no! Campi qui
pugui!!”. De la mateixa manera, cal tocar-lo suaument per
tot el cos, la qual cosa serà útil de cara a les visites al
veterinari per exemple.
El
cotxe. Fer sortides curtes amb el cotxe cada dia, o cada pocs
dies, i que ho associï a quelcom positiu garantirà que el
cadell acabi assimilant el cotxe fins i tot com a quelcom positiu
i divertit.
Corretja.
Que no pugui sortir al carrer no vol dir que no li puguem posar
la corretja a dins de casa. Cal dir-li l'ordre “vine”,
efusivament i amb alegria, tot esperant-lo amb un premi.
Socialitzar-lo
amb persones i nens, i sobretot amb altres gossos (que sapiguem
del cert que són lliures de qualsevol malaltia contagiosa). Per
fer-ho cal que hi tingui una relació assertiva, amb una
interacció agradable i sense experiències que puguin ser
doloroses i/o sobretot traumàtiques. En aquest cas són molt
útils els cursos d'educació i/o socialització de cadells
Començar
a educar-lo ensenyant-li què està bé i què no ho està. O el
que és el mateix, què reforcem de la seva conducta, i què no.
Això es pot fer aplicant els quatre punts del que en dic “la
regla d'or”: 1- reforçar les conductes que volem amb carícies,
to de veu agradable, premis, atencions, joc... 2- Ignorar les
conductes indesitjades. 3- Castigar les conductes que no es poden
ignorar, sigui perquè es reforcen per sí soles (furgar les
escombraries, per exemple), sigui perquè són massa intenses,
destructives i/o perilloses per ser ignorades (per exemple, que
mossegui un cable de corrent), en aquest cas, com a càstig cal
dir “NO!” + un estímul que interrompi la conducta, per
exemple, un esprai d'aire, o pistola d'aigua. 4- un cop ignorada
o corregida la conducta “incorrecte”, tornar a reforçar la
desitjada.
El
proper dia parlarem de l'etapa juvenil, també important, sobretot
per mantenir tot el que s'ha assolit durant l'etapa de
socialització, ja que existeix el risc de dessocialització
(perdre la socialització adquirida).
|
